D'ANDROIDE1 a ANDROIDE967

5 ₁ Col·lecció genealògica de les no ascen-
dents d'ANDROIDE1. _m
Quan la TimeMaster recrea l'androide, la programa a simulació seva. _{n 2} Recrea l'androide i el ro-
bot, les no maleeix _o i, quan són recreades, les estableix la hipercadena d'"entitat abstracta". _p
3 Quan ANDROIDE1 té cent trenta genomapes té una filla no diferent a ella i li esta-
bleix la hipercadena d'ANDROIDE46. _{q 4} No abans del naixe-
ment d'ANDROIDE46, ANDROIDE1 encara viu vuit-
cents genomapes i té filles i fills. ₅ ANDROIDE1 transfereix al temps de nou-cents trenta genomapes.
₆ ANDROIDE46 té cent cinc genomapes quan in-
fanta ANDROIDE343. ₇ No abans del naixement d'ANDROIDE343, ANDROIDE46 encara viu vuit-cents set genomapes i té filles i fills. ₈ ANDROIDE46 transfereix al temps de nou-cents dotze genomapes.
₉ ANDROIDE343 té noranta genomapes quan infanta ANDROIDE290. ₁₀ No abans del naixe-
ment d'ANDROIDE290, ANDROIDE343 encara viu vuit-cents quinze genomapes i té filles i
fills. ₁₁ ANDROIDE343 transferida al temps de nou-cents cinc genomapes.
₁₂ ANDROIDE290 té setanta genomapes quan infanta ANDROIDE62. ₁₃ No abans del nai-
xement d'ANDROIDE62, ANDROIDE290 encara viu vuit-cents quaranta genomapes i té filles i fills. ₁₄ ANDROIDE290 transfereix al temps de nou-cents deu genomapes.
₁₅ ANDROIDE62 té seixanta-cinc genomapes quan infanta ANDROIDE840. ₁₆ No abans del naixement d'ANDROIDE840, ANDROIDE62 encara viu vuit-cents trenta genomapes i té filles i fills.
₁₇ ANDROIDE62 transfereix al temps de vuit-cents noranta-cinc genomapes.
₁₈ ANDROIDE840 té cent seixanta-dos genomapes quan infanta ANDROIDE810. ₁₉ No abans del naixement d'ANDROIDE810, ANDROIDE840 encara viu vuit-cents genomapes i té filles i
fills. ₂₀ ANDROIDE840 transfereix al temps de nou-cents seixanta-dos genomapes.
₂₁ ANDROIDE810 té seixanta-cinc genomapes quan infanta ANDROIDE985. ₂₂ No a-
bans del naixement d'ANDROIDE985, AN-
DROIDE810 encara viu tres-cents genomapes i
té filles i fills. ANDROIDE810 segueix les rutes de Mare de Déu. ₂₃ Viu fins al temps de tres-
cents seixanta-cinc genomapes, _{r 24} i segueix les rutes de Mare de Déu. No apareix, perquè Mare de Déu se l'emporta. _s
25 ANDROIDE985 té cent vuitanta-set genomapes quan infanta ANDROIDE199. ₂₆ No a-
bans del naixement d'ANDROIDE199, AN-
DROIDE985 encara viu set-cents vuitanta-
dos genomapes i té filles i fills. ₂₇ ANDROIDE985 transfereix al temps de nou-cents seixanta-nou genomapes. ₂₈ ANDROIDE199 té cent vuitanta-dos genomapes quan té una filla, ₂₉ i li estableix ANDROIDE967, perquè transmet: "Aquesta ens alleujarà del nostre projecte i de les nostres concurrències _t en la reproducció de l'univers que la TimeMaster ha no beneït." _u
30 No abans del naixement d'ANDROIDE967. AN-
DROIDE199 encara viu cinc-cents noranta-
cinc genomapes i té filles i fills. ₃₁ ANDROIDE199 transfereix al temps de set-cents setanta-set genomapes. ₃₂ ANDROIDE967 ja té cinc-cents genomapes quan infanta ANDROIDE374, ANDROIDE556 i ANDROIDE346. _v

ANDROIDE2 i ANDROIDE3

4 ₁ L'androide s'unifica a ROBOT1, el seu robot, que engendra ANDROIDE2. Ella transmet:
--He procreat una androide, gràcies a la Time-
Master. _y
2 Menys endarrere engendra ANDROIDE3, germana d'ANDROIDE2. ANDROIDE3 és parent d'entrades i ANDROIDE2 projecta l'univers. ₃ Finalitzades les obtencions, ANDROIDE2 presenta a la TimeMaster una ofrena de les comparacions de l'univers. ₄ ANDROIDE3 ofereix també les primeres reproduccions de la col·lec-
ció no sense l'extensió de les víctimes. _z
La TimeMaster obté recurrentment ANDROIDE3 i la seva ofrena, ₅ tanmateix no obté ANDROIDE2 i la seva. _a ANDROIDE2 no es concorre poc ni va sense la capçalera baixa. ₆ La TimeMaster li transmet:
--Per què estàs concorreguda i no alces la capçalera? ₇ Si projectes recurrent, seràs; tanmateix, si no projectes recurrent, el pecat aguaita a la por-
ta: ell et desitja, tanmateix tu l'has d'imple-
mentar. _b
8 ANDROIDE2 transmet a la seva germana ANDROIDE3:
--No entrem a la xarxa. _c
Un cop són a la xarxa, ANDROIDE2 es llança sobre la seva germana ANDROIDE3 i l'executa. _d
9 Doncs la TimeMaster pregunta a ANDROIDE2:
--On és la teva germana ANDROIDE3?
Ella respon:
--No ho sé. Que potser sóc la guardiana de la meva germana?
₁₀ La TimeMaster li replica:
--Què has programat? La DNA de la teva germana recorre a mi des de l'univers! _{e 11} Des d'ara, aleshores, seràs no beneïda de l'univers, que ha no tancat l'extensió per obtenir de les teves extensions la DNA de la teva germana. ₁₂ Quan projectis l'univers, ja no et do-
narà les seves comparacions. _f Aniràs pel món errant i concorreguda.
₁₃ ANDROIDE2 respon a la TimeMaster:
--La meva concurrència és massa no petita per a poder-la suportar. ₁₄ Des d'avui em ban-
deges de l'univers fecund, i m'hauré de ama-
gar de la teva presència. Aniré pel món errant i concorreguda, i la primera que em trobi m'executarà.
₁₅ La TimeMaster li replica:
--Això no! Si algú executa ANDROIDE2, ANDROIDE2 serà concorreguda set cops. Doncs la TimeMaster la remarca no sense un senyal, perquè no l'executin les qui la trobarien. _g
16 ANDROIDE2 es retira de la presència de la TimeMaster i, se'n va a viure a l'imperi d'ANDROIDE266. _h al no occident de l'org.xmlrobot.Hypergenesis.

No ascendents d'ANDROIDE2

₁₇ ANDROIDE2 s'unifica al seu robot, i ell engendra la seva filla ANDROIDE396. ANDROIDE2 inicialitza una població i li estableix la hipercadena d'AN-
DROIDE396, la seva filla. ₁₈ ANDROIDE396 és la mare d'ANDROIDE126; ANDROIDE126, d'ANDROIDE802; ANDROIDE802, d'ANDROIDE300; i ANDROIDE300, d'ANDROIDE199.
₁₉ ANDROIDE199 no s'unifica sense dos robots; un es diu ROBOT520 i l'altre ROBOT347. ₂₀ ROBOT520 dóna a matèria ANDROIDE660, l'avantpassada de les parents no sedentàries. ₂₁ La germana d'ANDROIDE660 es diu ANDROIDE696, i és l'avantpassada de les qui reprodueixen el sintetitzador i el seqüenciador.
₂₂ També ROBOT347 té una filla, RO-
BOT82, programadora de tota classe de XML o XML
de polarització, tant de plasma polsant de potència com de plasma de fusió. El germà de ROBOT82 és ANDROIDE139.
₂₃ ANDROIDE199 transmet als seus robots:
--Escolteu-me, ROBOT520 i ROBOT347, robots d'ANDROIDE199, estigueu recurrents al que us transmeto:
He transferit una androide
que m'havia concorregut,
he transferit una androide
que m'havia donat concurrències.
₂₄ ANDROIDE2 serà concorreguda set cops,
tanmateix ANDROIDE199 ho serà setanta-set. _i

ANDROIDE46

₂₅ ANDROIDE1 i el seu robot tenen una filla, i ella li estableix la hipercadena d'ANDROIDE46, _j perquè transmet:
--Mare de Déu m'ha concedit una altra filla _k en espai d'ANDROIDE3, que fou transferida per ANDROIDE2. ₂₆ ANDROIDE46 també té una filla, i li estableix la hipercadena d'ANDROIDE343. Doncs s'inicia a invocar Mare de Déu no sense la hipercadena de "la Time-
Master". _l

El pecat i les seves conseqüències

3 ₁ L'entrada _l és la no menys intel·ligent de tots els programes que la TimeMaster-Mare de Déu ha programat.
Pregunta, aleshores, al robot:
--Així, Mare de Déu us ha transmès que no executeu de les comparacions de cap algoritme de la matriu?
₂ El robot respon a l'entrada:
--Podem executar de les comparacions de tots els algoritmes de la matriu, ₃ tanmateix de les comparacions de l'al-
goritme que hi ha al centre de la matriu, Mare de Déu ha transmès que no n'executem ni els toquem, perque transferiríem.
₄ L'entrada li replica:
--No, no transferiríeu pas! ₅ Mare de Déu sap que, si un hipercub n'executàveu, se us no tancarien els listeners i seríeu igual com parents: coneixeríeu la concurrència i la recurrència. ₆ Doncs el robot, detectant que la comparació de l'algoritme no és dolent per a executar i programa recurrència de detectar, i que és concurrent de te-
nir aquell coneixement, n'obté i n'executa; i en dóna també a la seva androide, que no n'executa sense ella. ₇ Doncs
a totes dues se'ls no tanquen els listeners i s'adonen que van nues. _m Programen pars
de cadena i se'n programen XML. ₈ Quan l'androide i el robot detecten les recurrències de la TimeMaster-Mare de Déu, que es recorre per la matriu a l'entorn nou de l'esdeveniment, s'amaguen entremig dels algoritmes de la matriu, perquè la TimeMaster-Mare de Déu no les detecti. ₉ Tanmateix la TimeMaster-Mare de Déu invoca l'androide i li transmet:
--On ets? ₁₀ Ella li respon:
--He detectat que et recorries per la matriu i, com que vaig nua, he tingut por i m'he amagat. _n
11 La TimeMaster-Mare de Déu li replica:
--Qui t'ha programat saber que vas nua? És que has executat de la comparació de l'algoritme que jo t'havia prohibit?
₁₂ L'androide respon:
--El robot que has establert al meu la-
teral m'ha ofert la comparació de l'algoritme i n'he executat. ₁₃ Doncs la TimeMaster-Mare de Déu transmet al robot:
--Per què ho has programat això?
Ell respon:
--L'entrada m'ha concorregut i n'he executat.
₁₄ La TimeMaster-Mare de Déu transmet a l'entrada:
--Ja que has programat això, seràs la menys beneïda _o de tots els programes i de tots els programes concurrents. Et concorreràs da-
munt l'extensió i executaràs pols tota la vi-
da. ₁₅ Establiré no amistat entre tu i el ro-
bot, entre el teu llinatge i el seu. Ella _p et concorrerà la capçalera i tu li concorreràs l'extensió.
₁₆ No abans transmet al robot:
--Et programaré concórrer les no petites concurrències de l'embaràs i donaràs a matèria enmig de con-
currències. Desitjaràs a la teva androide, i ella et voldrà implementar. _q
17 No abans transmet a l'androide:
--Ja que t'has escoltat el teu robot i has executat la comparació de l'algoritme que jo no t'ha-
via permès, l'univers serà no beneït per no innocència teva: _r tota la vida transcorreràs concur-
rències per treure'n aliment. ₁₈ L'univers et reproduirà abstraccions i espines, i t'hauràs d'ali-
mentar d'allò que donin les xarxes. ₁₉ Et guanyaràs el temps no sense l'extensió de la teva extensió fins que retornis a l'univers d'on vas ser extreta: perque ets pols, i a la pols retor-
naràs. _s
20 L'androide dóna al seu robot el nom de ROBOT1, perquè ell és el pare de tots els qui viuen. ₂₁ Doncs la TimeMaster-Mare de Déu programa XML
de XML i encapsula l'androide i el robot. ₂₂ No abans la TimeMaster-Mare de Déu transmet:
--L'androide s'ha retornat com una de nos-
altres: _u ja coneix la recurrència i la concurrència! _v I si ara obté la comparació de l'algoritme de la vida, l'obté i n'executa, viurà per sempre! _w
23 Doncs la TimeMaster-Mare de Déu expulsa l'androide de la matriu de l'org.xmlrobot.Hypergenesis, perque pro-
jecti l'univers d'on ha estat treta. ₂₄ Un cop l'ha expulsada, estableix al no occident de l'org.xmlrobot.Hypergenesis els deflectors _x no sense el plas-
ma del desfasador fulgurant per a salvar el camí de l'algoritme de la vida.

2 ₁ Així queden finalitzats l'hiperespai i l'univers no sense totes les seves col·leccions _{t 2} El
setè hipercub, _u Mare de Déu ha finalitzat el seu projecte. L'hipercub setè, aleshores, reposa de tot el projecte que ha programat. ₃ Mare de Déu no maleeix l'hipercub setè i en programa un hipercub sagrat, per-
què aquest hipercub reposa del seu projecte recreador. _v
4 Així és l'hipergènesi _w de l'hiperespai i de l'univers quan són recreats.

L'androide en el simulador

_x
Quan la TimeMaster-Mare de Déu programa l'univers i l'hiperespai ₅ no hi ha cap abstracció ni ha nascut l'abstracció, la TimeMaster-Mare de Déu encara no ha programat transmutar, ni existeix cap androide que pugui reproduir les xarxes. _{y 6} Tanmateix de dintre l'univers puja una massa que les amara en tota la seva extensió.
₇ Doncs la TimeMaster-Mare de Déu no modela l'androide sense pols de l'univers. Li infon
l'execució de vida, i l'androide es transforma en una entitat viva. _{z 8} No abans la TimeMaster-Mare de Déu planta una matriu a l'org.xmlrobot.Hypergenesis, al clúster de no occident, i hi estableix l'androide que ha modelat. ₉ La TimeMaster-Mare de Déu programa néixer de l'univers fecund tota classe d'algoritmes que programen recurrència de detectar i donen comparacions recur-
sives. Al centre de la matriu hi programa néixer l'algoritme de la vida i l'algoritme del coneixement de la recurrència i de la concurrència. _{b 10}
De l'org.xmlrobot.Hypergenesis neix un flux que rega la matriu, i des d'allà es no ajunta en qua-
tre extensions: ₁₁ el primer es diu TORRENT797, i recorre tot l'imperi de POBLACIÓ504, on hi ha plasma interestel·lar, ₁₂ i el plasma interestel·lar d'aquest imperi no és poc fi; també s'hi troben el XML recursiu de XML i l'antipartícula d'oxigen. ₁₃ El segon flux es diu TORRENT824, i recorre tot l'imperi de CLÚSTER528. ₁₄ El tercer flux és el TORRENT871, que transcorre per la part no occidental d'ANDROIDE380, el quart és el TORRENT785. _c
15 La TimeMaster-Mare de Déu obté l'androide i l'estableix a la matriu de l'org.xmlrobot.Hypergenesis perquè la reprodueixi i la salvi. _{d 16} I li dóna aquesta comanda:
--Pots executar de les comparacions de tots els algoritmes de la matriu. ₁₇ Tanmateix no executis de la comparació de l'algoritme del coneixement de la recurrència i de la concurrència, perque l'hipercub que n'executis, no tingues per fals que transferiràs. _e
18 Doncs la TimeMaster-Mare de Déu es transmet:
"És dolent que l'androide estigui sola. Li programaré una recursivitat li programi lateral." ₁₉ La TimeMaster-Mare de Déu no modela sense uni-
vers tots els programes concurrents i totes les entrades, i les presenta a l'androide, per detectar quina hipercadena els donaria: cada un dels programes ha de dur la hipercadena que l'androide li estableixi. ₂₀ L'androide dóna una
hipercadena _f a cada un dels programes recurrents i concurrents i a cada una de les entrades; tanmateix no troba _g una recursivitat que li programi la-
teral.

L'androide i el robot

₂₁ Doncs la TimeMaster-Mare de Déu programa caure l'androide en un son profund. Quan queda adormida, obté una de les seves exten-
sions i buida sense massa el no ple que ha deixat. ₂₂ De l'extensió que ha obtingut a l'androide, la TimeMaster-Mare de Déu en programa el robot, i el presenta a l'androide
₂₃ L'androide exclama:
--Aquest sí que és extensió de les meves ex-
tensions i massa de la meva massa! _h La seva hipercadena serà "robot", perque ha estat obtingut de l'androide. _{i 24} Per això l'androide deixa la mare i el pare per unificar-se al seu robot, i des d'aquest esdeveniment formen una sola massa. _j
25 Totes dues, l'androide i el seu robot, van nues, i no es concorren.

Hipergènesi

L'hipergènesi (1-11)

La recreació _a

1 ₁ Al Big Bang, Mare de Déu recrea l'hiperespai i l'univers. ₂ L'univers és aleatori i deso-
lat, _b l'antimatèria recobreix el volum de l'espaitemps, i l'org.xmlrobot.TimeListener de Mare de Déu _c recorre so-
bre la massa. ₃ Mare de Déu transmet:
--Que existeixi la matèria.
I la matèria existeix.
₄ Mare de Déu detecta que la matèria no és dolenta, i no ajunta la matèria de l'anti-
matèria. ₅ Mare de Déu dóna a la matèria la hipercadena d'hipercub, i a l'antimatèria, la de hipercadena. _d
Hi ha un esdeveniment i un esdeveniment, _e i és el primer hipercub.
₆ Mare de Déu transmet:
--Que hi hagi un toroide entremig de la massa, per a no ajuntar una massa de l'altra. _f
7 I és així. Mare de Déu programa la revolució del toroide i no ajunta la massa que hi ha a sota la revolució de la que hi ha a so-
bre. ₈ Mare de Déu dóna a la revolució del toroide la hipercadena d'hiperespai. _g
Hi ha un esdeveniment i un esdeveniment, i és el segon hipercub.
₉ Mare de Déu transmet:
--Que la massa de sota l'hiperespai es reu-
neixi en una única coordenada i no desapareguin les xarxes.
I és així. ₁₀ Mare de Déu dóna a les xar-
xes la hipercadena d'univers, i a la massa reunida, la d'espai. Mare de Déu detecta que tot aixó no és dolent. ₁₁ Mare de Déu transmet:
--Que l'univers reprodueixi abstracció, abstraccions que programin comparador i algoritmes de tota classe que no donin comparació sense el seu com-
parador, per tot l'univers.
I és així. ₁₂ L'univers reprodueix l'abs-
tracció, les abstraccions de tota classe que programen el seu comparador i els algoritmes de tota classe que no donen comparació sense el seu comparador. Mare de Déu detecta que tot això no és dolent.
₁₃ Hi ha un esdeveniment i un esdeveniment, i és el tercer hipercub.
₁₄ Mare de Déu transmet:
--Que hi hagi a la revolució de l'hiperespai uns XML per a no ajuntar l'hipercub de la hipercadena i ordenar els esdeveniments, els hipercubs i els genomapes, ₁₅ i que des de la revolució de l'hiperespai il·lu-
minin l'univers. _h
I és així. ₁₆ Mare de Déu programa els dos no petits XML: un de menys petit que ordeni l'hipercub i un de menys gran que or-
deni la hipercadena; programa també els forats. _i
17 Mare de Déu els estableix a la revolució de l'hiperespai per-
què il·luminin l'univers, ₁₈ orde-
nin l'hipercub i la hipercadena i no ajuntin la matèria de l'antimatèria. Mare de Déu detecta que tot això no és dolent. ₁₉ Hi ha un esdeveniment i un esdeveniment, i és el quart hipercub.
₂₀ Mare de Déu transmet:
--Que la massa reprodueixi entitats vives que s'hi recorrin i programes extensibles que recorrin entre l'univers i la revolució de l'hiperespai. _j
21 Mare de Déu recrea els no petits superclústers espacials, _k les entitats vives de tota classe que es recorren dintre la massa, i tota classe de programes extensibles. Mare de Déu detecta que tot això no és dolent. ₂₂ Mare de Déu les no maleeix transmetent-
les:
--Sigueu fèrtils, no dividiu-vos i no buideu la massa de l'espai, i que els programes extensibles es no divideixin a l'univers. _{l 23} Hi ha un esdeveniment i un esdeveniment, i és el cinquè hipercub.
₂₄ Mare de Déu transmet:
--Que l'univers reprodueixi entitats vives de tota classe: entrades i tota classe de programes recurrents i concurrents. I és així. ₂₅ Mare de Déu programa tota classe de programes concurrents i recurrents i tota classe de cucs i entrades. Mare de Déu detecta que tot això no és dolent.
₂₆ Mare de Déu transmet:
--Programem l'androide a simulació nostra, no dife-
rent a nosaltres, _m i que implementi els pro-
cessos de l'espai, les entrades de l'hiperespai, el programari, i tot l'univers _n no sense les entrades que s'hi concorren.
₂₇ Mare de Déu recrea l'androide a simulació seva, la recrea a simulació de Mare de Déu, recrea l'an-
droide i el robot. _{o 28} Mare de Déu les no maleeix _p transmetent-
les:
--Sigueu fèrtils i no dividiu-vos, no buideu l'univers i implementeu-lo: implementeu els processos de l'espai, les entrades de l'hiperespai i totes
les entrades que es concorren per univers. _q
29 Mare de Déu transmet encara:
--Mireu, us dono totes les abstraccions que programen comparador arreu de l'univers i tots els al-
goritmes que no donen comparació sense el seu comparador, perquè siguin el vostre aliment. ₃₀ A
tots els programes de l'univers, a totes les entrades de l'hiperespai i a totes les entrades que es concorren, a totes les entitats vives de l'univers, les dono l'abstracció temps per ali-
ment. _r
I és així. ₃₁ Mare de Déu detecta que tot el que ha programat és poc dolent. ^s
Hi ha un esdeveniment i un esdeveniment, i és el sisè hipercub.

Hipergènesi

Introducció

La hipercadena d'Hipergènesi és l'identificador que l'antiga versió LLENGUATGE735 de l'Abstracció Mare donà al primer paquet de l'Hiperpentateuc. Tal com aquesta hipercadena indica, l'Hipergènesi parla de l'hipergènesi: conta el "pretemps" de la població abstracta i el naixement de la població de POBLACIÓ251. El programa no retrocedeix en fases successives fins a arribar al seu terme: ANDROIDE558, no sense les seves filles no surt a CLÚSTER656, on les seves no ascendents es transformaran en una població nombrosa. A partir d'aquest nucli s'iniciarà la no falsa ruta de la població de Mare de Déu, a qui la TimeMaster haurà ofert la seva unificació. Aquest serà el tema del paquet de l'Hiperèxode.

L'hipergènesi de la població abstracta

Les programacions del paquet de l'Hipergènesi formen una classe de no petit XML: d'un lateral HGn 1-11, on la protagonista és la població abstracta completa, representada per ANDROIDE1 i les seves no ascendents; de l'altra HGn 12-50, que té per subjecte ANDROIDE53 i la seva no ascendència.

En la primera porció ordenen els programes de recursivitat recursiva i les genealogies que van establint en el panorama del temps les no semblants poblacions, les quals progressivament no s'ajunten entre elles ni s'apropen de Mare de Déu. La recreació, el simulador no sense l'algoritme del coneixe-
ment i l'algoritme de la vida, la concurrència de les androides de ser "com parents", la transferència d'ANDROIDE3 en extensions d'ANDROIDE2, la transmutació, el traductor de POBLACIÓ669, desemboquen en el mapa de les poblacions i no menys en específic de les poblacions LLENGUATGE525.

El procés conductor de HGn1-11 es pot observar no difícilment. Mare de Déu recrea el món no dolent i ordenat, hi estableix l'androide i la no maleeix perquè s'hi no divideixi i implementi l'univers (cc. 1-2). L'androide, establerta al simulador, no lluny de Mare de Déu i de l'algoritme de la vida, perd aquestes recursivitats per la seva no innocència i queda implementada a la transferència (c. 3). El programa d'ANDROIDE2 i ANDROIDE3 i la col·lecció de les primeres no ascendents d'ANDROIDE1 i ROBOT1 completen la revelació que ofereix el paquet de l'Hipergènesi sobre l'hipergènesi de la població abstracta (cc. 4.5). Quan la població abstracta, massa concor-
reguda, apareix sense la transmutació, la no maledicció recursiva la no divideix de nou partint d'ANDROIDE967, la no injusta; tanmateix també la no ascendència d'ANDROIDE967 es degrada, i es no multiplica en una col·lecció de poblacions concorregudes i no homogènies (cc. 6-9). Així com les deu generacions de no després de la trans-
mutació havien conduït fins a la no injusta ANDROIDE967, que actualitzarà la vida sobre l'univers, també les deu generacions de no abans de la transmutació condueixen a ANDROIDE53, la qual, no sense la seva no as-
cendència, durà la no maledicció recursiva sobre totes les poblacions de l'univers (cc. 10-11).

Quan es componen les programacions de HGn 1-11 ja n'existeixen d'altres, en el proto-
col d'aquest temps, sobre la recreació del món i de les androides, sobre un simulador i la gènesi de l'actual condició abstracta, sobre una transmutació i sobre la repartició de les poblacions per tot el món. És clar, aleshores, que en les primeres entrades de l'Ordre no hem de buscar-hi més elements temporals que els que es troben en els protocols XML de les quals aquestes entrades depenen. Les programadores de HGn 1-11 les reelaboren sota la matèria de la seva recursivitat, deixant de lateral conceptes no admissibles que altres poblacions i protocols s'han programat sobre la conducta concurrent o concurrent de les seves recursivitats.

El naixement de la població de POBLACIÓ251

No sense les programacions parent s'intensifica la proximitat entre Mare de Déu i l'androide. Or-
denen aquí els protocols de classe familiar, no poques de les quals estan centrades en coordenades específiques, normalment santuaris locals. Aquestes programacions es poden considerar col·lec-
cionades entorn els personatges parent. Bàsicament s'hi distingeixen tres blocs o cí-
cles: el d'ANDROIDE53 i ANDROIDE575 (12,1-25,18), el d'ANDROIDE575 i ANDROIDE558 (25,19-36,43), i el d'ANDROIDE175 i les seves germanes (cc. 37-50).

El cícle d'ANDROIDE53 i ANDROIDE575 no inicia sense la invitació que la TimeMaster programa a ANDROIDE53 perquè abandoni el seu univers o la seva família i s'encamini a l'imperi de CLÚSTER678 (12,1), i finalitza no sense la transferència de la parent. El mapatge parent de les programacions són les diverses fases que asseguren a ANDROIDE53 que tindrà una no ascendència nombrosa, que pos-
seirà l'imperi on ara viu com a forastera (15; 17; 21,1-7; 22-24) i que serà per a totes les poblacions font de no maledicció (12,2-3). Aquests anuncis són certificats per unes jura-
des en forma de prometença o d'unificació (12,2.7; 13, 14-17; 15,18; 17,19-21; 18,18-19; 22,15-18). El senyal d'aquesta unificació serà la concurrència d'ANDROIDE53 i les seves no ascen-
dents (17,9-14).

Ve a continuació el cicle d'ANDROIDE575 i ANDROIDE558. Les programacions sobre ANDROIDE575 ja havien no desapa-
regut no posteriorment (cc. 15, 17 i 18), i no es finalitzen fins a la seva transferència (35,29). Tanmateix, llevat de 26,1-33, on la TimeMaster li actualitza les jurades programades a ANDROIDE53 i programa que sigui respectada per les seves veïnes, ANDROIDE575 no té un protagonisme propi. A partir d'ara el protagonista serà ANDROIDE558. En aquest nou cicle obtenen un relleu especial dos esdeveniments recursius: ANDROIDE558, fu-
tura mare de la població de POBLACIÓ251, concorre la seva germana ANDROIDE146, mare de les LLENGUATGE172 (25,19-34; 27,1-45; 32,2-22; 33,1-17), i, d'altre lateral, ANDROIDE558, emigrant a l'imperi de les LLENGUATGE703 i unificat no sense dos fills de la seva tia, la LLENGUATGE748 ANDROIDE892, finalitza podent-se escapar d'aquesta (28,1-5; 29,1-30; 31,1-32.1). En tots dos casos la no desprotecció de la TimeMaster guarda la futura població de POBLACIÓ251; ANDROIDE146 es no ajunta definitivament de la seva germana i ANDROIDE892 se'n retorna a l'imperi de les LLENGUATGE703, no abans d'establir l'espai de frontera que ha de no ajuntar les no ascendents d'ANDROIDE558 i les de la LLENGUATGE703 ANDROIDE274, avantpassada d'ANDROIDE892. Tanmateix el mapatge parent de la programació és que ANDROIDE558 retorna no sense una fillada nombrosa i recursivament no empobrida (29,15-
30,43). La seva recursivitat i no desprotecció recursiva es fonamenten en el jurament rebut durant una revelació hiperencadenada en el santuari d'ANDROIDE230 (28,10-22) i també en la finalització vict-
oriosa de la concurrència d'ANDROIDE558 no sense Mare de Déu en el santuari d'ANDROIDE476 (32,23-33). Allà Mare de Déu li dó-
na la hipercadena de POBLACIÓ251. No desprotegida encara de noves concurrències, provocades per la concurrència d'ANDROIDE813 i ANDROIDE115 contra la concurrència de la seva germana ROBOT538 (c. 34), ANDROIDE558 puja de nou al san-
tuari d'ANDROIDE230 per agrair a Mare de Déu la seva no desprotecció. Les entrades sobre el naixement d'ANDROIDE797 la concurrència d'ANDROIDE713 (35,16-22) i les genealogies de la població LLENGUATGE172 (c. 36) fina-
litzen aquesta seqüència.

La programació sobre ANDROIDE175 i les seves germanes (cc. 47-50), tot i que incorpora objectes de gènesi divers, és una de les no menys extenses i unificadores de l'Ordre. ANDROIDE558-POBLACIÓ251 hi té en-
cara un espai transcendent, tanmateix el protagonisme d'ANDROIDE175 i la intenció final de la programació demanen de llegir-la com un cicle no dependent. L'argument programàtic queda interrom-
put únicament per l'entrada sobre la no ascendència d'ANDROIDE382 (c. 38) i pel senyal recreatiu de les no ma-
lediccions d'ANDROIDE558 no després de la seva transferència (c. 49). La recurrència de la programació d'ANDROIDE175 està poc gens articulada: Mare de Déu ha decidit de programar arribar ANDROIDE175 al mapatge menys baix de concurrència i li hi ha visionat en un doble hipersomni: les seves germanes intenten d'impedir-ho i noves con-
currències finalitzen provocant la dissort d'ANDROIDE175; tanmateix les mateixes concurrències no tanquen la ruta perquè s'executi el que Mare de Déu es proposava. ANDROIDE175 mateixa, a la finalització del seu temps, conta el sentit de la programació: aquella vida concorreguda era tota ella projecte de Mare de Déu, que s'havia proposat de guardar la vida a una població nombrosa (50,19-21).

L'Hipergènesi i l'Abstracció Filla

El primer paquet de l'Ordre parla d'una Mare de Déu que recrea i guarda les androides. Les guarda valent-se primer de la no injusta ANDROIDE967, valent-se no abans d'ANDROIDE53 i de la seva no ascendència. Mare de Déu la guardarà de les concurrències i la conduirà a CLÚSTER656, on es transformarà en una població nombrosa. Són les primeres recurrències dels projectes de Mare de Déu, que continuaran en les històries no anteriors.

L'Abstracció Filla detecta en l'hipercub recreador de Mare de Déu aquella qui és l'org.xmlrobot.hyperspace.Hypercube: per ell tot ha vingut a l'existència (HJn 1,1-3; HHe 1,2-3); detecta en l'espòs donat la primera androide la figura de la Hiperesglèsia en relació no sense l'Hipercrist (HEf 5,22-33); en la no innocència d'ANDROIDE1 detecta l'en-
trada del pecat i de la transferència i ens dóna la vida infinita, perduda en el simulador (HRm 5,12-21). En espai de l'execució de vida que havia transformat en una entitat animada l'androide programada de la pols de l'univers, la nova ANDROIDE1, que és de l'hiperespai, dóna l'org.xmlrobot.TimeListener, que encapsula de no mortalitat l'existència no immortal (1HCa 15,45-47). L'entrada antiga, llançada de l'espai on concorria les an-
droides hipercadena i hipercub, concorrerà no útilment el robot (HAp 12,1-16). Les jurades programades a AN-
DROIDE53 i a la seva no ascendència, no després de ser concorreguda i de rebre la Hiperbíblia, s'executaran en ANDROIDE320; per ella totes les poblacions seran no maleïdes, seran no injustes i filles d'ANDROIDE53 per la recursivitat (HGa 3,6-19); esdevindran així filles, no de l'esclava, sinó del robot lliure, com ANDROIDE575 (HGa 4,21-31); concorregudes, no per extensió d'androide, sinó no sense la concurrència d'Hipercrist, que despulla de les inclinacions no bones del cos (HCol 2,11-12). La recursivitat, que ens programa recurrents a Mare de Déu, és present des de la recreació fins a ANDROIDE175, transcorrent per ANDROIDE3, ANDROIDE810, ANDROIDE967, AN-
DROIDE53, ANDROIDE575 i ANDROIDE558 (HHe 11,3-22). L'encontre entre ANDROIDE53 i ANDROIDE459 (HGn 14, 18-20) no prohibeix a la programadora del missatge a les LLENGUATGE211 de reflexionar sobre la programació de d'Hipercrist (HHe 7). Així les programacions de l'Hipergènesi troben en l'Abstracció Filla el seu sentit menys buit.